ES DICTA LA PRIMERA SENTÈNCIA D’UN JUTJAT DESPRÉS DE LA INTERLOCUTÒRIA DEL TJUE SOBRE L’IRPH

El Jutjat de Primera Instància número 8 de Tarragona ha fallat la primera sentència després de la publicació de la interlocutòria del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (d’ara endavant TJUE), de data 17 de novembre de 2021, dictada per la seva Secció 9a, en relació a l’assumpte C-655/20, a través del qual es resolia la segona qüestió prejudicial plantejada pel Magistrat Jutge titular del Jutjat de Primera instància nº38 de Barcelona sobre el IRPH.

L’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH) va ser creat pel Banc d’Espanya l’any 1994 amb la finalitat de fixar el tipus d’interès aplicable a un préstec hipotecari, l’ús del qual va ser minoritari i l’alternativa del qual va ser l’Euribor (el majoritari) que sempre va resultar més car. L’any 2020 va tenir lloc un primer pronunciament del TJUE sobre aquest assumpte, a través del qual s’establia que perquè una clàusula fos transparent havia de ser comprensible des del punt de vista gramatical i havia de poder aclarir al consumidor el càlcul del tipus d’interès i les seves conseqüències econòmiques. Una vegada el TJUE havia acceptat diverses qüestions prejudicials sobre aquesta qüestió, el TS es va pronunciar mesos més tard al·legant que era necessari que, en el moment de la negociació del préstec hipotecari, les entitats haguessin de lliurar un “fullet” indicant l’evolució de l’índex en els dos anys previs.

Aquesta qüestió va tornar a elevar-se davant Europa i el TJUE va matisar que per “transparència” no s’entenia el mer fet de lliurar literalment un fullet previ a la negociació, sinó que calia que el consumidor hagués estat en condicions de comprendre el funcionament a partir de la informació facilitada per l’entitat bancària. En conseqüència, el Tribunal Europeu recorda que la clàusula ha de sotmetre’s a control de transparència en afectar un element essencial del contracte i definitori del preu de l’operació i que aquest control ha d’anar més enllà de la mera comprensió gramatical, i ha de permetre al consumidor comprendre el funcionament del tipus d’interès i les condicions del producte contractat.

Així mateix, el TJUE estableix que en cas de considerar que una clàusula és abusiva la mateixa s’ha d’eliminar com si aquesta no hagués existit, no obstant això, si la clàusula és essencial (la seva inexistència determina que el contracte no pugui existir), el consumidor pot sol·licitar que es mantingui el negoci jurídic integrant la clàusula amb dret supletori, si l’anul·lació del contracte li és perjudicial. No obstant això, el consumidor pot renunciar a aquesta facultat i interessar la nul·litat total del contracte.

La interlocutòria a dalt referenciada ve a aclarir aspectes sobre els quals la Sentència del TJUE, de 3 de març de 2020, ja s’havia pronunciat donant especial rellevància al fet que el judici de transparència ha d’anar acompanyat d’un judici de abusivitat (en cas que es consideri no transparent) a través del qual serà el jutge de cada assumpte en concret el que haurà de realitzar un control per valorar si aquesta falta de transparència ha comportat un atac directe a l’equilibri de les parts i, conseqüentment, si les clàusules amb referència al IRPH són abusives a fi d’analitzar si aquestes han estat negociades individualment amb els consumidors o si són clàusules contràries a la bona fe. Per tant, la clàusula serà nul·la si existeix un desequilibri perjudicial per al consumidor.

Ara és el Jutjat de Primera Instància número 8 de Tarragona el que es pronuncia sobre la qüestió matisada pel TJUE, mitjançant Interlocutòria de data 17 de novembre, establint que la clàusula d’interès variable IPRH no és abusiva per se si no existeix “mala fe ni desequilibri”, encara que sí que considera abusiva aquella clàusula de tancament per la qual el IRPH de tipus variable és substituït per un tipus d’interès fix.

Per: Carla Donisa Roig (Departament Jurídic).