NOU INCREMENT DE L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS DE CATALUNYA

El passat 30/04/2020 es va publicar al DOGC la Llei 5/2020 de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de la creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Enmig de la que està caient en aquests moments, volem destacar la modificació establerta en aquesta Llei en relació amb l’Impost sobre Successions i Donacions, la qual no va en la mateixa línia seguida per altres Comunitats Autònomes d’Espanya, com Andalusia, Cantàbria, Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia i País Basc, en les que ha desaparegut pràcticament aquest impost per als familiars més propers del difunt (fills, cònjuge, descendents i ascendents), si no precisament tot el contrari, doncs es tornen a incrementar notablement les quotes a pagar pels contribuents, de manera que el podem considerar com un dels més onerosos de tot l’Estat. Aquest increment no es materialitza a través d’un augment dels tipus impositius, si no mitjançant la supressió de determinades reduccions i bonificacions sobre la quota, així com en l’aplicació d’uns de coeficients multiplicadors sobre aquesta en funció del patrimoni preexistent del/s l’hereu/s. Aquí s’hi hauria d’afegir l’augment dels valor cadastrals dels immobles, i l’aplicació per part de la Generalitat d’uns coeficients correctors a l’alça que, des de fa un bon grapat d’anys, no s’ajusten a la realitat del moment econòmic i social que estem vivint en l’actualitat.

Hem de recordar que fa escassament sis anys, concretament a l’any 2014, ja hi va haver una modificació de l’Impost sobre Successions i Donacions de Catalunya, mitjançant la qual els descendents, fills i ascendents del causant, amb excepció del cònjuge (Grups I i II descrits l’article 2 de la Llei 19/2010) ja van veure com s’incrementaven considerablement les quotes d’aquest impost, doncs la bonificació fixa del 99% de la que gaudien fins aquell moment, va passar a ser variable dins d’una forquilla compresa entre el 99% i el 20%, segons una escala determinada en funció del valor dels béns de la herència.  

Doncs bé, a partir de la reforma publicada el passat 30 d’abril, aquesta rebaixa, si bé es manté igual pels parents del Grup I (fills i descendents menors de 21 anys), pels parents del Grup II (fills i descendents majors de 21 anys i ascendents) passa a ser ara del 60%, en les condicions més favorables (100.000.-€ de valor de la herència), i a desaparèixer completament en les més desfavorables (més de 3.000.000.-€ de valor de la herència).

Per altra banda, amb anterioritat a la reforma que ara s’acaba de publicar, als membres dels Grups I i II, en el supòsit de que heretessin béns que generaven el dret a aplicar les reduccions i exempcions previstes en les seccions tercera a desena de la Llei 19/2010, és a dir: béns o drets afectes a una activitat econòmica, tals com una empresa individual o negoci professional; participacions en entitats; participacions en entitats amb vincle laboral o professional; finques rústiques amb dedicació forestal; béns utilitzats en l’explotació agrària del causahavent; béns del patrimoni cultural, o béns del patrimoni natural (xifrades totes en el 95%); o que apliquessin les reduccions i exempcions regulades en la Llei 19/1995 de modernització de les explotacions agràries, o qualsevol altra que requerís que el contribuent la sol·licités o que depengués de qualsevol requisit el compliment del qual correspongués exclusivament a la voluntat d’aquest, els percentatges de bonificació de la quota tributària quedaven reduïts a la meitat pel conjunt global del valor de la herència. És a dir, que en aquests casos (aplicació de les reduccions i exempcions esmentades), el percentatge de reducció màxim del 99% quedava reduït a un màxim del 49’50%, i el percentatge de reducció mínim del 20% quedava també reduït a un mínim del 10%.

A partir d’ara, si els hereus dels Grups abans esmentats volen aplicar alguna de les reduccions i exempcions a les que hem fet referència en l’anterior apartat, aquestes bonificacions de la quota tributària que fins ara s’aplicaven reduïdes a la meitat, desapareixen completament. En conseqüència, amb tot l’exposat anteriorment, no hi ha cap mena de dubte de que, per tots els parents més propers del causant, s’incrementarà notablement l’import de les quotes tributàries per aquest impost, fins i tot en aquelles herències en les que els valors del cabdal relicte siguin moderats-baixos.

Finalment, la recent reforma estableix un altre nou increment sobre la quota tributària resultant dels paràmetres indicats anteriorment, en funció del patrimoni preexistent del/s hereu/s, segons aquesta escala:

Per tant, els parents més propers (Grups I i II), que disposin d’un patrimoni preexistent comprés entre els 500.000’01.-€ i els 2.000.000.-€ de valor, la quota de l’impost ja calculada segons els increments als que abans hem fet referència, se’ls torna a augmentar en un 10%; en un 15% si la forquilla es troba entre els 2 i els 4 milions d’euros; i en un 20% si es superior a aquesta darrera xifra.

Per tot l’exposat, entenem recomanable i fins i tot necessari, fer una bona planificació fiscal de les disposicions successòries, a fi efecte de no deixar als nostres fills o hereus el greu problema que podria suposar-los una falta de liquiditat a l’hora de fer front al pagament d’unes quotes cada vegada més elevades de l’impost sobre successions, obligant-los a adoptar mesures a corre cuita que segurament seran molt perjudicials per al seu patrimoni.