AVANPROJECTE LECRIM

Aprovació de l’avantprojecte de reforma de la LECRim

Dimarts passat, 24 de novembre, el Consell de Ministres va aprovar el nou Avantprojecte de la Llei d’Enjudiciament Criminal que segueix la mateixa línia que els avantprojectes dels anys 2011 i 2013, els quals, encara que finalment no van arribar a ser aprovats, ja proposaven un canvi significatiu en el procés penal existent en l’actualitat.

Aquest avantprojecte suposa una transformació integral del procés penal amb la finalitat de convertir-lo en un procés més constitucional i alineat amb l’Estat de Dret. Entre moltes altres mesures, es configura com un gran pas contra el crim, incorporant noves eines per a la lluita contra la criminalitat; reforçant les garanties existents en el procés penal, especialment en el que a la víctima es refereix; i proposant nous mecanismes de protecció per a menors i persones amb discapacitat.

Aquest avantprojecte suposa una transformació integral del procés penal amb la finalitat de convertir-lo en un procés més constitucional i alineat amb l’Estat de Dret. Entre moltes altres mesures, es configura com un gran pas contra el crim, incorporant noves eines per a la lluita contra la criminalitat; reforçant les garanties existents en el procés penal, especialment en el que a la víctima es refereix; i proposant nous mecanismes de protecció per a menors i persones amb discapacitat.

• Es proposa que la fase d’instrucció recaigui sobre el Ministeri Fiscal, és a dir, s’assigna als fiscals la instrucció i la investigació dels procediments penals, sense que estiguin sotmesos a la tutela dels jutges. Aquesta mesura va de la mà d’una reforma en el procediment d’elecció del Fiscal General de l’Estat, així com una reforma en l’Estatut Orgànic dels Fiscals.

• Es proposa una modificació en el rol dels jutges. En aquest sentit, els Jutges d’Instrucció passaran a ser els “Jutges de Garanties”, els quals tindran la principal funció de tutelar els drets dels investigats. D’altra banda, en la fase intermèdia del procediment (“judici d’acusació”) intervindran els “Jutges de l’Audiència Preliminar”, que s’encarregaran de decidir sobre l’obertura del judici oral i sobre la validesa de les proves. Posteriorment, el “Jutge o Tribunal d’Enjudiciament” serà l’encarregat de jutjar i dictar sentència i, finalment, el “Jutge d’Execució” serà l’encarregat de dur a terme l’execució de la sentència.

• Es proposa modificar les funcions de la Policia judicial, la qual operarà sota la direcció del Ministeri Fiscal mitjançant ordres particulars abans que s’iniciï formalment el procediment de recerca.

• S’introdueix el terme d’“encausat”, entès com aquella persona sotmesa a un procediment penal en qualsevol de les seves fases. A més, es crea un estatut per a aquesta figura, el qual recull el dret a conèixer els càrrecs i l’acusació, a accedir a les actuacions i a participar activament en el procés. Aquest estatut permetrà que les persones que hagin estat encausades en un procediment penal puguin declarar en un altre diferent sobre els mateixos fets. Tanmateix, s’estableix la impossibilitat de la doble condició processal, és a dir, que la persona investigada o acusada en un procediment no pugui intervenir activament en el mateix com a part acusadora. Finalment, s’introdueix un capítol separat dedicat a l’estatut de la persona jurídica encausada.

• Es crea un nou estatut de la víctima, mitjançant el qual la persona ofesa o perjudicada podrà intervenir com a acusació particular en el procediment de recerca i en el conjunt d’actuacions posteriors.

• S’elimina la possibilitat d’exercir com a acusació popular a les persones jurídiques públiques, els partits polítics i els sindicats. D’altra banda, s’estableix a la legitimitat de l’acció popular haurà de ser acreditada presentant una querella davant el Jutge de Garanties.

• Es preveu la possibilitat de prescindir de l’exercici de l’acció civil en aquells casos que es considerin d’especial complexitat. La petició d’aquesta circumstància correspondrà al Ministeri Fiscal, quedant en mans del Jutge de Garanties prendre finalment la decisió.

• Es plantegen diverses modificacions en relació amb les denúncies, com ara (i) l’eliminació de l’exempció del deure de denunciar en cas de vincle familiar o afectiu en els delictes contra béns personals de persones menors d’edat, (ii) la possibilitat de formular denúncia telemàtica i (iii) la possibilitat de presentar una denúncia pel responsable del canal de denúncies.

• Es preveu la creació de noves mesures cautelars, com ara la privació cautelar de llibertat, consistent en una forma de detenció preventiva més lleu, amb una durada màxima  de 24 hores (enfront de les 72 hores actuals).

• Nova divisió del procediment penal, ja que es preveu que es divideixi en tres grans fases: (i) la recerca, que estarà dirigida pel Ministeri Fiscal; (ii) el judici d’acusació, que estarà dirigida pel jutge d’audiència preliminar; i (iii) el judici oral.

• L’execució de la sentència es configura com un tràmit separat, independent al procés principal.

• Es mantenen els procediments urgents, però s’afegeix com a novetat una distinció entre els enjudiciaments ràpids i els immediats (per a delictes caracteritzats per la seva baixa penalitat). En els primers, el termini per a assenyalar judici serà de 15 dies, mentre que en els segons serà de màxim 72 hores.

• Es crea un procediment específic per a sol·licitar la indemnització derivada de la privació de llibertat seguida d’absolució.

• Modificació de la figura del suplicatori, limitant les circumstàncies en les quals ha de sol·licitar-se per a evitar així privilegis de diputats i senadors enfront de la resta de ciutadans.

• S’actualitzen i modernitzen les diferents metodologies i eines per a la recerca contra la criminalitat. Entre elles, s’inclouen les proves científiques, el tractament automatitzat de dades, les cerques intel·ligents, les recerques encobertes en entorns digitals, així com la millora de la regulació de l’ADN.

• Finalment, s’inclouen nous mecanismes alternatius a l’acció penal. En concret, s’inclouen dues noves modalitats d’oportunitat: (i) l’arxiu per oportunitat, reservat per als delictes castigats amb penes de presó de fins a 2 anys, i (ii) l’arxiu amb condició, reservat per als delictes castigats amb penes de presó de fins a 5 anys.

Com es pot observar, la reforma proposada pot suposar un abans i un després en el procés penal, donat que proposa un canvi radical i una adaptació del procés penal a la realitat actualment existent. D’aquesta manera, s’haurà de seguir amb atenció la tramitació d’aquest Avantprojecte i veure si finalment segueix endavant. Els mantindrem informats al nostre blog sobre qualsevol novetat que es produeixi en aquest sentit.

També et pots subscriure a la nostra newsletter si vols rebre totes les notícies d’actualitat al teu correu electrònic.